Nins i nines, enamorats i Morades, culs, pits i pexuges, rucs i ases, ben trobats!!
Com os va tot? On sou? Que feu? India? Al pixu del maxu? Tijuana? Sexe i marijuana? montserrat? barceloneta? lavabo? Al bar? ….
Aquí un cosmonauta especial os escriu des de les boniques terres dels molins, els canals, els dics, les tulipes, …. siiiiiiiiiiiii!! I de les putes i els porros!!! També!!
Ja fa un meset i mig que corro per aquí i la veritat es que força bé, sempre bé! (com deia aquell: -ens en sortirem? Oi tant!) Crec que ja vai fer un mail informatiu però no recordo que deia (serà el fum?).
Vai arribar i després d’un parell de dies a un hostalet, vai estar uns dies a casa d’un colega que vai fer i que és un borratxo, així que com a casa. Al tercer o quart dia d’estar per aquí vai nar al bar de la facultat de biologia d’una de les universitats d’aquí i quasi que dormo al carrer (de fet i vai dormir alguna estona…). El primer dia de curro ja la vai liar, m’esperaven a les 11 i els vai trobar a les 4 i en un poble als afores d’amsterdam (long story, gràcies pau i magalí però no em va servir de res!jeje). i així ha estat tot aquests temps.
El curro… sense comentaris, ara això si no m’estresso gaire, bueno gens. Vai a currar una mitjana de 3 dies a la setmana i no molt que és cansat, el meu jefe és un desastre però “divertit”. L’altre dia vem nar a casa seu i vem fer un viatget amb barco i la nevereta plena de birres, no fos cas que ens estresséssim.
La resta prou bé, vai trobar pis força ràpid, visc en una casa (les típiques cases holandeses tortes? Pos a la finestreta de dalt de tot visc jo) amb una noia, la Kim, que ara esta a l’atur però es artista (del món de la farandula vaia), i el seu gos, en Coco que es una passada i li puc xerrar en català, que és perfecte, i fins fa poc el seu exicot que ja ha marxat. Així que ara som jo i kim&co jeje el pis no és res de l’altre món però és barat, a més tinc molta intimitat si vull pq el pis amb cuina, lavabo, … esta al 2n i la meva habitació és al quart, molt guai però quan et pixes…
He anat alguns dies de festeta per aquí i la veritat és que molt bé alguna tova important però res de l’altre món. He fet una mica de colleta, lo seu ha costat, i ara molt millor. Vai amb holandesos, mallorquins, aspanyols, servis, txecs, noruecs, argentins… és com un anunci de beneton però amb els que em fai més son els peninsulars com diuen els illencs. Na fent.
A més ara aviat arriba companyia igualadina i farem la traca final!
Bueno os deixo ja, que se que esteu de vacances i molts se os ha oblidat això de llegir, llexir, mister que ess llexir?
Molta sort a tothom! Espero que tot os vaigi molt bé i que disfruteu molt del ver-ano!!
Apa salut i sexe! Siau
PD: no fai postdates personalitzades (irònic dir això en una pd, oi?) per haviam si activem això del bloc i deixeu comentaris que així és més divertit. Ens veiem a la tornada, o la vinguda si os animeu.

is someone theeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeere???????
eco
eco

ecoooo

jiji per fi!!!

Per als que m’ho demaneu, us deixo els quatre primers capítols de Lost online

Aviso: enganxa MOLT

Al final la calçotada aigualadinense no és el 2 sino el 9 de març.

Bones, pels aborrits i les lletjes deixo un blog d’acudits molt bons on trobareu perles com:

Entra un paio a un banc amb un gatet petit i diu:

-O me dais la pasta o aprieto el gatillo!

http://www.fotolog.com/acudits/

Això és un tio q al sortir de classe es dirigeix cap un altre i li diu:

-Escucha tu conoces a Juan?

-Que Juan?

-Agarrame los huevos q se me van.

El noi trist va cap a casa i li diu a se mare

-Mama, mama, un nen de cole quan sortim sempre em pregunta si conec al juan i quan li dic q q Juan em diu q le agarre los huevos q se le van.

-Pues mira hijo, mañana vas tu i le dices q si conoce a Ernesto y cuando te diga que a que Ernesto tu le dices que tire de esto.

Al dia següent al sortir de classe el nano va cap a l’altre i li diu:

-Colta tu conoces a Ernesto?

-Si, el primo de Juan no?

-Que Juan?

juasjuasjuas ei senyores i altres, quan s’ha de fer l’amic invisible? Setmana santa?Demà? L’any que vé? …. Podriem fer una enquesta per aquí i decidir-ho ja pq sino….

au nyepa q vaigi bé

A veure nenes, com cada any a cal Rosich (la masia on viu en Daniel) fem una calçotada. Alguns (Júlia, Pau, Raquel) ja heu vingut algun any. Algú s’apunta aquest any??

El planning és: diumenge 2 de març calçotada amb prèvia jornada de portes (de la percepció) obertes i modificades per x’s substàncies. És a dir, podeu venir el dia abans i quedar-vos o bé a casa meva o a cal daniel directament, que seria la gràcia.

Deixeu un comentari per dir si sí o si no o si us importa una puta merda. Joder ostia puta joder deixeu un putu comentari cony.

Os deixo un vídeo que parla per si mateix… Apreneu a fer putades:

Pd: Algú entra en aquest Blog?

No sé en quina secció encabir aquest post, per això el deixo sense categoria. Si el senyor Carbonell te a be obrir una secció de literatura ja ho mouré.

El primer dels textos que presento a continuació, El sueño del Rey de Lewis Carroll, es un fragment extret del capítol IV A través del espejo del llibre Alicia a través del espejo escrit al 1872 com a continuació del famós Las aventuras de alicia en el país de las maravillas de 1865. Si em permeteu un petit incís, tots aquells que seguiu la sèrie Lost recordareu amb “carinyo” el capítol 22 de la tercera temporada titulat Through the looking-glass (aquesta es una constant a la sèrie com també es pot veure en l’episodi 20 de la tercera The Man Behind the Curtain que remet al llibre El maravilloso Mago de Oz escrit per Lyman Frank Baum al 1900). Tornant al tema que ens ocupa, aquest primer fragment que presentem s’ha interpretat tradicionalment com el dubte existencial que es pregunta sobre si la verdadera realitat es la que vivim, o bé la que somiem. En aquesta mateixa línea (iniciada des del punt de vista de la filosofia moderna per René Descartes) s’instauren també textos com Las ruinas circulares inclòs al llibre Artificios de Borges (del que podríem parlar un altre dia si os interessa) o El sueño de la mariposa (Segle III aC) de Zhuangzi inclòs a continuació en aquest mateix post.

De totes maneres, jo crec que també es pot interpretar com una al·legoria de la fragilitat de la vida i la por a la mort i, en aquesta mateixa línea, os deixo també els microrelats mensaje de Thomas Bailey Aldrich (i Llamada de Fredric Brown que, de fet, son el mateix) i Los fantasmas y yo de René Avilés Fabila. En fi, os deixo amb els textos que no os vull avorrir i jo ara tinc que pirar. Si interessa ja farem una segona part.

Una abraçada a Tothom,

Abenjacán el Bojarí (muerto en su laberinto).

Sueño de la Mariposa (Chuang -Tzu / Zhuangzi)
Chuang-Tzu soñó que era una mariposa. Al despertar ignoraba si era Tzu que había soñado que era una mariposa o si era una mariposa y estaba soñando que era Tzu.

Llamada (Fredric Brown)
El último hombre sobre la Tierra está sentado a solas en una habitación. Llaman a la puerta…

Mensaje (Thomas Bailey Aldrich)

Una mujer está sentada sola en una casa. Sabe que no hay nadie más en el mundo: todos los otros seres han muerto. Golpean a la puerta.

Los fantasmas y yo (René Avilés Fabila)

Siempre estuve acosado por el temor a los fantasmas, hasta que distraídamente pasé de una habitación a otra sin utilizar los medios comunes.

Aquest japos están penjats: