No sé en quina secció encabir aquest post, per això el deixo sense categoria. Si el senyor Carbonell te a be obrir una secció de literatura ja ho mouré.
El primer dels textos que presento a continuació, El sueño del Rey de Lewis Carroll, es un fragment extret del capítol IV A través del espejo del llibre Alicia a través del espejo escrit al 1872 com a continuació del famós Las aventuras de alicia en el país de las maravillas de 1865. Si em permeteu un petit incís, tots aquells que seguiu la sèrie Lost recordareu amb “carinyo” el capítol 22 de la tercera temporada titulat Through the looking-glass (aquesta es una constant a la sèrie com també es pot veure en l’episodi 20 de la tercera The Man Behind the Curtain que remet al llibre El maravilloso Mago de Oz escrit per Lyman Frank Baum al 1900). Tornant al tema que ens ocupa, aquest primer fragment que presentem s’ha interpretat tradicionalment com el dubte existencial que es pregunta sobre si la verdadera realitat es la que vivim, o bé la que somiem. En aquesta mateixa línea (iniciada des del punt de vista de la filosofia moderna per René Descartes) s’instauren també textos com Las ruinas circulares inclòs al llibre Artificios de Borges (del que podríem parlar un altre dia si os interessa) o El sueño de la mariposa (Segle III aC) de Zhuangzi inclòs a continuació en aquest mateix post.
De totes maneres, jo crec que també es pot interpretar com una al·legoria de la fragilitat de la vida i la por a la mort i, en aquesta mateixa línea, os deixo també els microrelats mensaje de Thomas Bailey Aldrich (i Llamada de Fredric Brown que, de fet, son el mateix) i Los fantasmas y yo de René Avilés Fabila. En fi, os deixo amb els textos que no os vull avorrir i jo ara tinc que pirar. Si interessa ja farem una segona part.
Una abraçada a Tothom,
Abenjacán el Bojarí (muerto en su laberinto).
-Nadie lo sabe.
-Sueña contigo. Y si dejara de soñar, ¿qué sería de ti?
-No lo sé.
-Desaparecerías. Eres una figura de su sueño. Si se despertara ese Rey te apagarías como una vela.
Sueño de la Mariposa (Chuang -Tzu / Zhuangzi)
Chuang-Tzu soñó que era una mariposa. Al despertar ignoraba si era Tzu que había soñado que era una mariposa o si era una mariposa y estaba soñando que era Tzu.
Llamada (Fredric Brown)
El último hombre sobre la Tierra está sentado a solas en una habitación. Llaman a la puerta…
Mensaje (Thomas Bailey Aldrich)
Una mujer está sentada sola en una casa. Sabe que no hay nadie más en el mundo: todos los otros seres han muerto. Golpean a la puerta.
Los fantasmas y yo (René Avilés Fabila)
Siempre estuve acosado por el temor a los fantasmas, hasta que distraídamente pasé de una habitación a otra sin utilizar los medios comunes.
27 Gener, 2008 a les 6:16 pm |
Perdoneu els problemes a l’interlineat, però no sé com arreglar-ho.
Ens veiem.
1 Febrer, 2008 a les 12:47 pm |
Abenjacan eh…era d’esperar que acabéssis mort a mans del zaid, la guàrdia republicana no perdona. Brown o Aldrich, no sé qui plagia a qui però m’agrada més l’estil del primer. I parlant de Lost, sabia que tard o d’hora cauries i et faré un favor, aquí tens la descàrrega directa http://www.megaupload.com/?d=X0MF6YAI
Ve con Dios
1 Febrer, 2008 a les 3:36 pm |
Bé, l’original es el de Thomas Bailey Aldrich. Brown li va voler fer un homenatge en un dels seus llibres de relats de SiCi. Literariament el millora molt (respecta la máxima de quantitad de Grice), el problema es que Brown veu extratarrestres trucant la porta. Gracies per l’enllaç del capítul, pero t’he de dir que soc tant friki que m’el vaig baixar a les 5 de la matinada.
1 Febrer, 2008 a les 7:14 pm |
De fet, mentre et posava l’enllaç sabia que existia aquesta possibilitat. Com tots els amants de l’illa t’entenc perfectament.