Per als que m’ho demaneu, us deixo els quatre primers capítols de Lost online
Aviso: enganxa MOLT
Per als que m’ho demaneu, us deixo els quatre primers capítols de Lost online
Aviso: enganxa MOLT
Bones, pels aborrits i les lletjes deixo un blog d’acudits molt bons on trobareu perles com:
Entra un paio a un banc amb un gatet petit i diu:
-O me dais la pasta o aprieto el gatillo!
http://www.fotolog.com/acudits/
Això és un tio q al sortir de classe es dirigeix cap un altre i li diu:
-Escucha tu conoces a Juan?
-Que Juan?
-Agarrame los huevos q se me van.
El noi trist va cap a casa i li diu a se mare
-Mama, mama, un nen de cole quan sortim sempre em pregunta si conec al juan i quan li dic q q Juan em diu q le agarre los huevos q se le van.
-Pues mira hijo, mañana vas tu i le dices q si conoce a Ernesto y cuando te diga que a que Ernesto tu le dices que tire de esto.
Al dia següent al sortir de classe el nano va cap a l’altre i li diu:
-Colta tu conoces a Ernesto?
-Si, el primo de Juan no?
-Que Juan?
juasjuasjuas ei senyores i altres, quan s’ha de fer l’amic invisible? Setmana santa?Demà? L’any que vé? …. Podriem fer una enquesta per aquí i decidir-ho ja pq sino….
au nyepa q vaigi bé
A veure nenes, com cada any a cal Rosich (la masia on viu en Daniel) fem una calçotada. Alguns (Júlia, Pau, Raquel) ja heu vingut algun any. Algú s’apunta aquest any??
El planning és: diumenge 2 de març calçotada amb prèvia jornada de portes (de la percepció) obertes i modificades per x’s substàncies. És a dir, podeu venir el dia abans i quedar-vos o bé a casa meva o a cal daniel directament, que seria la gràcia.
Deixeu un comentari per dir si sí o si no o si us importa una puta merda. Joder ostia puta joder deixeu un putu comentari cony.
Os deixo un vídeo que parla per si mateix… Apreneu a fer putades:
Pd: Algú entra en aquest Blog?
No sé en quina secció encabir aquest post, per això el deixo sense categoria. Si el senyor Carbonell te a be obrir una secció de literatura ja ho mouré.
El primer dels textos que presento a continuació, El sueño del Rey de Lewis Carroll, es un fragment extret del capítol IV A través del espejo del llibre Alicia a través del espejo escrit al 1872 com a continuació del famós Las aventuras de alicia en el país de las maravillas de 1865. Si em permeteu un petit incís, tots aquells que seguiu la sèrie Lost recordareu amb “carinyo” el capítol 22 de la tercera temporada titulat Through the looking-glass (aquesta es una constant a la sèrie com també es pot veure en l’episodi 20 de la tercera The Man Behind the Curtain que remet al llibre El maravilloso Mago de Oz escrit per Lyman Frank Baum al 1900). Tornant al tema que ens ocupa, aquest primer fragment que presentem s’ha interpretat tradicionalment com el dubte existencial que es pregunta sobre si la verdadera realitat es la que vivim, o bé la que somiem. En aquesta mateixa línea (iniciada des del punt de vista de la filosofia moderna per René Descartes) s’instauren també textos com Las ruinas circulares inclòs al llibre Artificios de Borges (del que podríem parlar un altre dia si os interessa) o El sueño de la mariposa (Segle III aC) de Zhuangzi inclòs a continuació en aquest mateix post.
De totes maneres, jo crec que també es pot interpretar com una al·legoria de la fragilitat de la vida i la por a la mort i, en aquesta mateixa línea, os deixo també els microrelats mensaje de Thomas Bailey Aldrich (i Llamada de Fredric Brown que, de fet, son el mateix) i Los fantasmas y yo de René Avilés Fabila. En fi, os deixo amb els textos que no os vull avorrir i jo ara tinc que pirar. Si interessa ja farem una segona part.
Una abraçada a Tothom,
Abenjacán el Bojarí (muerto en su laberinto).
Sueño de la Mariposa (Chuang -Tzu / Zhuangzi)
Chuang-Tzu soñó que era una mariposa. Al despertar ignoraba si era Tzu que había soñado que era una mariposa o si era una mariposa y estaba soñando que era Tzu.
Llamada (Fredric Brown)
El último hombre sobre la Tierra está sentado a solas en una habitación. Llaman a la puerta…
Mensaje (Thomas Bailey Aldrich)
Una mujer está sentada sola en una casa. Sabe que no hay nadie más en el mundo: todos los otros seres han muerto. Golpean a la puerta.
Los fantasmas y yo (René Avilés Fabila)
Siempre estuve acosado por el temor a los fantasmas, hasta que distraídamente pasé de una habitación a otra sin utilizar los medios comunes.
Aquest estriptis si que mola. Sigueu pacients i mireu fins al minut 1
La calsotada, la calsotada, como me gusta menjar calsots.
Recordo que quan el molt honorable senyor Josep Piqué encara estava al comander of PP (pipí en anglès), es va organitzar una gran sortida popular postressacosa amb neu, gresca, xerinola i/o calçots. Dic jo, podriem intentar emular aquell gran aconteixement?
Yijaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!
Pos com diu en nas ple d mocus un altre personatge més i millor!Haviam si fem que això furuli que es una bona eina (haviam q eu pensat els/les més mal pensats) per comunicar-nos. Desprès d’una bonica revisió d’examen m’estreno aquí per dir:
HO HAVEU VIST AIXÒ!!!!!HOAVEUVIST!!!!!!!!!!!!
i tb
Podriem començar a pensar una data per l’amigu visible no?(per cert aquí es poden fer anònims?jeje) i tb dir que fa un anyet, més o menys, vem fer una sortida amb video inclos per celebrar la fi d’examens. pos bé. si algu té cap proposta relacionada q o faci saber q jo mapunto a un bombardeig.
Au os deixo ja q la majoria tanta lletra ja os costarà. Vaigi bé
Siau pescaus